<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0">
  <channel>
    <title>literary self-translation</title>
    <link>https://plumas.occitanica.eu/2214</link>
    <description>Entrées d’index</description>
    <language>fr</language>
    <ttl>0</ttl>
    <item>
      <title>Autotraduccion, doas lengas en question</title>
      <link>https://plumas.occitanica.eu/2288</link>
      <description>Dins aqueste tèxte, coma autor, editor e participaire a un talhièr d’escritura, ne soi a passar revista de la problematica de las declinasons de la problematica literatura en occitan e de l’autotraduccion, dins la societat e de cara al francés. La literatura, qu’edita Jorn, e aquela que la desconeissença generalizada de la lenga ven impausar dins la comunicacion sociala. Dans ce texte, en tant qu’auteur, éditeur et participant à un atelier d’écriture, je suis amené à passer en revue les déclinaisons de la problématique de la place de la littérature en occitan et de l’autotraduction au sein de la société et face au français, de l’occitan, de la littérature en occitan et de l’autotraduction : la littéraire, qu’édite Jorn, et celle que vient imposer dans la communication sociale la méconnaissance généralisée de la langue. In this text, as an author, editor and participant in a writing workshop, I am led to review the various aspects of the issue of the place, within society and in relation to French, of Occitan, Occitan literature and self-translation: literary translation, published by Jorn, and the issue imposed on social communication by widespread ignorance of the language. </description>
      <pubDate>jeu., 19 mars 2026 10:19:23 +0100</pubDate>
      <lastBuildDate>lun., 11 mai 2026 22:20:48 +0200</lastBuildDate>
      <guid isPermaLink="true">https://plumas.occitanica.eu/2288</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Joan Bodon passeur de l’occitan au français</title>
      <link>https://plumas.occitanica.eu/2207</link>
      <description>Joan Bodon, escrivan occitan de Roergue, propausèt una « adaptacion en francés » dels seus Contes del meu ostal (1951) e Contes dels Balssàs / Les Ancêtres d'Honoré de Balzac (1953) puèi del roman La Grava sul camin (1956). Lo tèrme « adaptacion » fa mòstra d'una granda prudéncia per designar la traduccion de l’occitan cap al francés. Contaire que sapchèt pivelar un auditòri occitanofòn, volguèt que lo legiguèssen los qu'avián pas aprés a legir l'occitan. Volguèt far conéisser un monde autre als legeires francofòns amb de repères qu'estimava indispensables, emai passar delà lo lectorat occitan, que dejà vesiá Euròpa a se formar. Per servar lo sens e l’energia del seu estil tot de brevetat e de pausas, butèt mai d'una rega : pauc de mots non tradusits, de cambiaments de la ponctuacion... Mai d'un còp la siá pròsa se pleguèt a las règlas de versificacion. Aquel aimador de las lengas (latin, francés, castelhan, alemand, arab argerian...) abandonèt puèi l’exigent trabalh de tradusir romans e poèmas. Joan Bodon, écrivain occitan rouergat, a proposé une « adaptation en français » de ses Contes del meu ostal (1951) et Contes dels Balssàs / Les Ancêtres d'Honoré de Balzac (1953) et de son roman La Grava sul camin (1956). L’emploi du terme « adaptation » est le signe d'une grande prudence pour désigner la traduction depuis l'occitan vers le français. Conteur apte à captiver un auditoire occitanophone, il a voulu être lu par ceux qui n'avaient pas appris à lire l'occitan, faire connaître un monde autre aux lecteurs francophones avec des repères qu'il estimait indispensables et dépasser le cadre du lectorat occitan parce qu'il voyait déjà l'Europe se former. Pour conserver le sens et l'énergie de son style fait de brièveté et de pauses, il a adopté diverses stratégies : peu de mots non traduits, des modifications de la ponctuation... Sa prose obéissant souvent aux règles de la versification, cet amoureux des langues (latin, français, castillan, allemand, arabe algérien...) a ensuite abandonné l'exigeant travail de traduire ses romans et poèmes. Joan Bodon, an occitan writer from Rouergue, proposed an « adaptation in French » of his Contes del meu ostal (1951) and Contes dels Balssàs / Les Ancêtres d'Honoré de Balzac (1953) and a novel La Grava sul camin (1956). The term « adaptation » shows an extreme caution as he meant the translation from Occitan to French. As a story teller who could captivate an audience, he wanted that those who had not been taught to read Occitan could read his books and those who spoke French could know about another world owing to markers he thought essential. He also wanted to go beyond his occitan readership because he was conscious of the shaping of Europe. To keep the meaning of words and the energy of his style caracterized by short sentences and breaks, he adopted combined strategies : few words left untranslated, changes of the punctuation... His prose sometimes following versification rules, he, who loved languages (Latin, French, Spanish, German, Algerian Arabic...) did not repeat the demanding work of translating his novels and poems. </description>
      <pubDate>mer., 18 mars 2026 14:30:00 +0100</pubDate>
      <lastBuildDate>lun., 11 mai 2026 21:26:13 +0200</lastBuildDate>
      <guid isPermaLink="true">https://plumas.occitanica.eu/2207</guid>
    </item>
  </channel>
</rss>