Presentacion

Plumas : un territòri novèl, en ligam amb l’existent

Revirat de:
Présentation

L’objectiu de la revista Plumas es de crear, en ligam amb çò qu’existís ja, un territòri novèl, dedicat unencament a l’estudi de la literatura occitana modèrna e contemporanèa, dempuèi las primièiras renaissenças barròcas fins a l’ora d’ara.

Aquesta literatura d’òc serà privilegiada dins lo contengut, pasmens l’idèa es de la faire dialogar amb d’autras expressions literàrias, en començar per aquelas portadas per d’autras lengas en situacion de minoracion sociolinguistica mas tanben, mai largament, amb l’ensemble de las lengas del monde. Luenh de de tot embarrament regionalista o provincialista, la literatura occitana aparten a totas e a totes, sa portada es universala. Beneficia d’alhors d’un malhum important de revistas scientificas e culturalas que, dempuèi lo sègle XIX e dins lo monde tot, esclairan una creacion singulara ligada intimament a l’astrada de sa lenga. Recensions e articles critics, dorsièrs complets sus tal o tal obratge, tal o tal autor, numèros especials o simples retorns de legeires avisats, se succedisson las initiativas que totas contribuisson a una difusion melhora e a una coneissença mai aprigondida de l’univèrs de las letras d’òc. 

Pensam de segur a las principalas revistas istoricas coma la prestigiosa Revue des Langues Romanes o la revista Lengas, mai recenta e coneguda tanben, sens oblidar La France Latine venguda en 2014 Revue d’études d’Oc. Pasmens aquestas publicacions se limitan pas a la literatura, s’interessan tanben a la linguistica, a la sociolinguistica e permeton d’establir de ligams fegonds entre totes aquestes domènis. 

Las revistas culturalas coma L’Astrado, Gai Saber, ÒC, Reclams, o la premsa culturala, amb Lo Diari, Prouvènço d’aro, Li Nouvello de Prouvènço, o Aquò d’Aquí, per exemple, dubrisson tanben un part de lors contenguts a las letras d’òc. Amassa, en regard, e amb cadun son especificitat, aqueles espacis constituisson, per reprene un imatge de Felip Gardy, « une écriture en archipel ». 

La revista Plumas nais donc dins aquest univèrs ric e dobèrt, de còps fragmentat. Luenh de se pausar en concurréncia, velharà, dins caduna de sas liurasons, a presentar a sos legeires los articles e informacions ligats a la literatura occitana e presents dins las publicacions que venèm d’evocar.

Un partenariat, d’escambis per un espaci dobèrt

Aquesta revista es lo fruch d’un partenariat entre l’Universitat Paul-Valéry Montpellier III, la còla de recèrca ReSO e lo CIRDOC – Institut occitan de cultura. Recampa de cercaires universitaris o independents, en França e dins lo monde tot, que consacran tot o partida de lor reflexion a la literatura occitana (mai es tanben en ligam amb las autras lengas, notadament las lengas de França, que concebèm aquelas recèrcas). Son nom, Plumas, fai resson als vèrses de Robert Lafont, una de las figuras màgers de las letras d'òc tant coma dels estudis critics e scientifics, qu’acompanhan aquesta literatura millenària : « e cada aucèu es una pluma / que sus lei nívols fai escrich »1 [et chaque oiseau est une plume / qui sur les nues fait son écrit]. Aquestes vèrses an inspirada una pluma occitana contemporanèa de las grandas, la de l’escriveire, cantaire e pintor nissard Joan-Luc Sauvaigo, que mercejam aicí per las illustracions graficas de la revista2. Aqueste dialòg entre los òmes, de letras en imatges, reverta perfièchament l’amira qu’es nòstra al moment que nais la revista… Plumas cercarà de faire lutz a las voses sens nombre que quitan pas, dempuèi l’epòca dicha modèrna fins a nòstre tresen millenari, d'ancorar la literatura occitana dins son temps.

Publicacion en linha e principi de foncionament

Plumas se vòl un luòc d'expression pels cercaires, universitaris o independents. Aculhirà de dorsièrs tematics que lo subjècte ne serà causit pel comitat de redaccion plan en amont de la data de publicacion prevista, amb un apèl a contribucion largament dobèrt. La revista poirà tanben aculhir d’actes de collòquis o jornadas d'estudis. Representarà tanben un otís de mesa a jorn bibliografica de las publicacions recentas, d’unes articles ancians (non disponibles en version numerica) i poiràn tanben trobar una plaça novèla. Aital, cada numèro contendrà a l’encòp de contribucions ja paregudas e vengudas inaccessiblas e de contribucions novèlas.

Los articles poiràn èsser redigits en occitan o dins una autra lenga de França, a condicion que siá associada una revirada francesa.

De segur, seràn admesas totas las formas de la lenga d'òc (quinas que ne siá la grafia o la forma dialectalas), sota resèrva de coëréncia intèrna. Lo comitat de redaccion velharà a la qualitat redaccionala de cada contribucion ; los articles seràn evaluats « a l'avugle » (dobla evaluacion).

1 « A meis amics occitanistas », Dire, 1957.

2 Mercejam tanben Miquèu de Carabatta per lo trabalh de calligrafia.

1 « A meis amics occitanistas », Dire, 1957.

2 Mercejam tanben Miquèu de Carabatta per lo trabalh de calligrafia.